Em vas convidar a aquest món de mones i és un detall que sempre t´agraïré

Que te´n recordes quan eres jove? Tenies pressa per fer-te gran: eres el més home, el qui més vegades les pedres de guerra t´obrien el cap. Tenies bon art per tocar les noies quan encara, al púbis, no tenies ni un pel. La vida era bella i la joventut sana i tu eres un nen amb por de l´infern. A la universitat -ves quin remei- vas festejar amb la rebel·lió. Les corredisses davant dels grisos eren cansades però vestien molt. Potser va servir per predestinar-me, no sabria explicar ben bé com però recordo aquella sacsejada de quan et van fotre un cop de culata als ous ON HA QUEDAT LA MEVA INFANTESA? COM M´HA DEIXAT SENSE UN BON RECORD PER SUPORTAR AQUEST TEMPS DE DECADÈNCIA? Em vas convidar a aquest món de mones i és un detall que sempre t´agraïré. Em vas advertir que no era perfecte però que el canvi era qüestió de temps. Em vas alletar amb aquesta idea i ara el meu cos està compost d´això, els meus teixits són fets d´aquell somni que va morir al llit amb el dictador. Ara te´n recordes d´aquell temps passat al que poc a poc has anat renunciant. Malguanyes el temps que tens amb els fills lloant la societat que has ben acceptat Tu que lluitaves contra el general ara de sobte trobes normal que la gent sigui explotada a les Empreses de Treball Temporal. Ara et quedes sol, fet una desferra analitzant en què has fallat. Jo t´estimo, això no ho dubtis, però rebutjo la teva societat: aquella que abans amb barba escridassaves i un cop maquillada t´hi has conformat. La vida encara és bella, la joventut sana. Rebutja-la amb mi, pots sortir-hi guanyant. POTSER HI HAURÀ TEMPS PER UNA INFANTESA TU HAS D´AJUDAR A FER OBLIDAR AQUEST MALSON AQUEST TEMPS DE DECADÈNCIA.