Primavera i trinaranjus

Viure sense tu Dolça besada té gust que s´acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia cent dillunsos a un dibuix. Jo què sabia d´alens que se trobaven, de cabells que s´embullaven, de mans i de perfums. Dolça besada té gust que s´acaba, punt i principi de viure sense tu. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre boques i racons. Jo no sabia que després me mataria sa teva mirada que plora i diu que no. I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal sa meva vida i sense tu ja no me val. I s´horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal, que surt es sol i encara plou, que t´estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d´arreglar, que som amics, que som amants